domingo, 10 de junio de 2012

A SANT MATIES APOSTOL
           PATRÓ DE MONTBLANC


Poeta, amb ple sentit de la paraula
voldría ser jo ¡oh, Sant Maties!
i així, ja el meu cor poguer complaure
component per a Vos, mil poesies...

...Cadències d'un rimar tant senzillíssim,
que aquestes, fins al Cel lleument puguessin,
i així, els Serafins us les cantessin
amb chor armoniós davant l'Altissim.

I tot, perquè d'un temps llunyà us feren
a Vos, Maties Sant Patró insigne
d'aquest poble preuat, i així obtingueren
uns fills, per veniders, l'honor més digne.

I avui, encara avui estem gaudin-ne
per vostra intercessió, del Cel, mil gràcies,
si un jorn al nostre entorn tenim desgràcies;
si en montblanquina llar estan sofrint-ne.

Per vostre intercessió...i de la Verge
Patrona de Montblanc, ¡la de la Serra!,
tinguent-vos per patros la Vila sempre,
caminarà de ferm, aci en la terra.

I allà...tots els seus fills, quan Déu ens cridi...
¡oh, Sant Maties! Vós, intercediu-ne
per nostra salvació ¡ai! acudiu-ne...
¡oh, feu que el vostre cor no ens oblidi!

Mes...¡no! n'estic segur, mai oblidança
segur que els montblanquins volen gaudir-ne...

...Gaudir-ne del goig meu a l'enaltir-vos,
malgrat ni ésser jo tan sols poeta...
per tnt, Maties Sant ¡per Déu, digneu-vos
a rebre'm com a gran, tan humil lletra!

I confiant-ho així, jo, mentres vides
en el nostre Montblanc hi haigi, us prego:
Vetlleu amb zel i amor ¡ai! us entrego
tal missatge per a tots ¡oh!, Sant Maties!


Mª Isabel Civit.


sábado, 9 de junio de 2012

PER A MI, TOT HO ETS


PERQUÉ T’ESTIMO


..
 

TOT PER A MI HO ETS

———————————

TROSSET DE CEL,

MAGNA DIVINA,
ANGELET BELL,
JO BE DIRÍA,
QUE N’ETS, AIMIA, DEL MÉU ANHEL.
QUE N’ETS TÚ PERLA,
LA MÉS PREUADA,
NENETA AIMADA
TAMBÉ ET DIRÉ,
I ESTRELLA CLARA
DE NIT GALANA
YÚ, TAMBÉ N’ETS.
JARDÍ DE ROSE´S,
FLOR DEL-LICIOSA
LA MÉS FORMOSA,
I MÉS SUBLIM,
QUE EM COMPOSITES
CORONA DIGNA
PE’L NOSTRE ESTIM.
GUIA SOFERTA,
LLUM DE MA VIDA
QUE M’ILUMINA
PER ELS INDRETS
QUE L’ÀNIMA GUIA
VERS L’ALEGRÍA
D’UN AMOREIG.
DE FORMOSÍES
COM LES LLUMS MOLTES,
TOTES LES HORES
DE TÚ, VEIG JO,
I….NO SERÁ
PERQUÉ T’ESTIMO
AMB DESATINO,
AMB DOLÇ AMOR.

                                              Mª Isabel Civit


DUBTES



DUBTES


Sempre l'incògnita
fent un embolic
no entenc
la vida.
No surten les paraules,
mutisme i angoixa
ofèc oprimit
del cor.
Alguna cosa no ajusta,
els cossos febles
però desitjen
l'amor.
Dubtes que desperten,
sentiments aturdits
deslliurar-los vull
i ser feliç.
Mª Isabel Civit.

SER POETA

La ploma a la mà, l'eina del poeta,
paraules que suren del cor per expresar-les damunt d'un full de paper.

Boniques són les que ens parlen de l'amor
les que xiuxiuexen a cau d'orella vers l'enamorada.

Tristes quan ens punxen les del maleït desamor
que colpegen amb força per apartar-nos del goig i del plaer.

No són flors, ni violes, ni roses ni fantasíes, ni tant sols un paradís
la vida d'un poeta és... com la de qualsevol ésser humà.

Sentiments aferrats dins del cor que deleixen en expresar-los,
lletres lligades, música amb silenci, abecedari que balla.

Qui llegeix, vol sentir, vol estimar
perquè en el més recòndit de l'esperit, no hi ha ser i no hi ha vida per enamorar.

Maria Isabel Civit.