sábado, 9 de junio de 2012

SER POETA

La ploma a la mà, l'eina del poeta,
paraules que suren del cor per expresar-les damunt d'un full de paper.

Boniques són les que ens parlen de l'amor
les que xiuxiuexen a cau d'orella vers l'enamorada.

Tristes quan ens punxen les del maleït desamor
que colpegen amb força per apartar-nos del goig i del plaer.

No són flors, ni violes, ni roses ni fantasíes, ni tant sols un paradís
la vida d'un poeta és... com la de qualsevol ésser humà.

Sentiments aferrats dins del cor que deleixen en expresar-los,
lletres lligades, música amb silenci, abecedari que balla.

Qui llegeix, vol sentir, vol estimar
perquè en el més recòndit de l'esperit, no hi ha ser i no hi ha vida per enamorar.

Maria Isabel Civit.

1 comentario:

  1. M'agradat molt escriure aquest poema, sencill pero resúm el que ve a ser un poeta.

    ResponderEliminar

Todos los comentarios deben tener una norma de educación para el buen funcionamiento de este blog.